dilluns, 21 de març del 2011

Truita de poema...















Una albergínia

ben nascuda,

sense pelar,

tallada a talls,

una planxa

de ferro colat al foc,

molt poc oli (d’oliva)

un pols de sal,

anar tombant

sense que es cremi.

Ous de bona gallina

(o de pares coneguts)

ben batuts,

la paella pel mànec,

oli calent

i deixar que ous

i albergínia s’abracin,

tombar i servir.

Pa de pagès.

Bon profit!

De res...


onatge

5 comentaris:

  1. M'has fet treure un somriure de la boca!! jejej. M'ha encantat aquesta truita feta poema... nyam!!

    Salut i bons aliments!

    ResponElimina
  2. Des d'aquesta distància se sent fins i tot l'olor, més que olor oloreta. Boníssima t'ha quedat. Bon profit.
    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Huuum! Algun dia ens has de convidar a truita de veritat, eh, onatge, si és que a dins del far hi tens cuina?
    Que sempre sigui primevera per als teus versos!

    ResponElimina
  4. Alba,Quadern de mots, novesflors i Galionar, esteu totes convidades, aquest intent de poema em va néixer mentre preparava la truita per la meva filla. No em va dir res, senyal que estava bona...

    Des del far bon profit.
    onatge

    ResponElimina