dimecres, 2 de març del 2011

Als teus genolls...











Als teus genolls

hi reposen les

meves mans

sense pressa

però amb camí.

Els genolls

són la frontera

entre cames i cuixes.

Amb la carícia

s’hi encén el

foc del desig...

Cada genoll és

un cim abans

d’arribar al pendís...

onatge

12 comentaris:

  1. Recorde una sèrie de Tv, Ally Mcbeal, on els genolls i les reunions els donaven molt de joc...

    ResponElimina
  2. Ai genolls, repòs de cors indecisos, potser cautelosos, o deferents, o simplement portes del desig que romanen tancades a l'espera que algú les truqui.

    ResponElimina
  3. M'agrada aquesta maner a de veure els genolls!

    ResponElimina
  4. M'agrada el camí dels "teus genolls", però si et sóc sincera, com més em miro els meus, menys m'agraden! Què hi farem...?

    ResponElimina
  5. Jordi es nota que domines la llengua i l'idioma.

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Maria no recordo la sèrie. Però sense genolls no hi ha cames...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Ventafocs, ai! si els genolls parlessin...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. Carme de vegades ni es veuen...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Guspira no m'ho crec, ll`stima que a la fotografia els has deixat fora...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  10. Qui ho diria que els genolls amaguen bellesa..., ara que em miro els meus :-S no ho veig tan clar.

    ResponElimina
  11. Audrey qualsevol indret del cos amaga o guarda bellesa. Els teus genolls, també...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina