Quan escric estic sol
només hi ha l’eco de
la soledat amb mi.
Per mi les paraules
són les flors,
són la rosada,
la lluna i el sol.
Les paraules són aigua i set,
llàgrima i somriure,
són la sal a la ferida
i el caliu de l’enyor.
Les paraules més enllà
del text o del poema,
són jo i el meu interior.
En cada paraula
hi ha una espurna
de vida o de mort...
onatge
Poder estar sol, per escriure és una immensa sort!
ResponEliminaI saber posar una espurna a cada paraula també, tant si és de vida com si és de mort.
Bona nit, onatge! Una abraçada.
En cada paraula teua...hi ha màgia.
ResponEliminaFeliç any nou. Que les ones et porten allà on sempre has desitjat anar.
que en cada mot l'espurna encengui un foc de màgia, felicitat i tendresa i en el far i des del far albiris un fantàstic horitzó ple de vaixells carregats amb les coses bones de la vida! els meus millors desitjos per l'any 2011 onatge!
ResponElimina