diumenge, 5 de desembre de 2010

La tarda sembla una espina sense peix...










La tarda sembla una espina sense peix.

Un silenci d’or, i la soledat que fereix.

Poemes amb arbre de vida,

ordenats per la vida.

La tarda és un xiulet.

Ningú no crida,

ningú n o diu res.

Hora de xocolata desfeta.

La noia que camina

amb una faldilla estreta.

La vorera resta buida,

ningú no passeja.

Una porta tancada,

no hi ha clau per obrir,

ni ganes per entrar.

Una cançó en català.

El sol ja s’ha d’imaginar.

La tarda ja és

una corona d’espines...


onatge

Cap comentari:

Publica un comentari