dijous, 2 de desembre de 2010

A foc i flama...




Silenci.

Tanco els ulls.

Et dibuixes,

ja ets...


Proximitat.

Més encara.


Carícia a temps obert.

Entre llavis

un viatge

amb cruïlla...


Una paret

sense mirall.

Un somni

sense coixí.


Silenci

parla el desig,

escoltem...


Tenim fredor

del mateix fred.

Nuesa sense

metàfores tèxtils..


A foc i flama

sense cremar-nos...


onatge

4 comentaris:

  1. És bo de fer silenci quan parla el desig, i fem bé d'escoltar-lo. Potser de vegades primer cal arribar a la nuesa mental, a la que deixa de banda els prejudicis, i sí, lliurar-se a foc i flama sense cremar-se.
    Una abraçada, onatge, que amb aquest fred no sé si vas amb barretina, amb boina o amb gorro de llana.

    ResponSuprimeix
  2. A foc i flama sense cremar-nos, però amb caliu...
    Una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  3. Galionar, continua el fred... Per això visc a foc i flama...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Fana, sense caliu seria impossible viure...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix