Silenci.
Tanco els ulls.
Et dibuixes,
ja ets...
Proximitat.
Més encara.
Carícia a temps obert.
Entre llavis
un viatge
amb cruïlla...
Una paret
sense mirall.
Un somni
sense coixí.
Silenci
parla el desig,
escoltem...
Tenim fredor
del mateix fred.
Nuesa sense
metàfores tèxtils..
A foc i flama
sense cremar-nos...
onatge
És bo de fer silenci quan parla el desig, i fem bé d'escoltar-lo. Potser de vegades primer cal arribar a la nuesa mental, a la que deixa de banda els prejudicis, i sí, lliurar-se a foc i flama sense cremar-se.
ResponEliminaUna abraçada, onatge, que amb aquest fred no sé si vas amb barretina, amb boina o amb gorro de llana.
A foc i flama sense cremar-nos, però amb caliu...
ResponEliminaUna abraçada, onatge!
Galionar, continua el fred... Per això visc a foc i flama...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Fana, sense caliu seria impossible viure...
ResponEliminaDes del far...
onatge