dilluns, 20 de desembre de 2010

Esdevinguts de la flama...








Esdevinguts de la flama de la vida

sempre serem flama i llum.

Quan siguem més lluny del lluny

algú, encara veurà la nostra llum.

Bufarem els núvols, que corrin,

que ens deixin veure el sol.

Pel camí trobarem pols d’altres pols...

El mar serà l’amic fidel i comú.

Algú potser esborrarà el nostre record,

però aquest sempre tindrà arrels.

Que la sorra no ens embruti els ulls,

però que ens esculpeixi el cos,

i serem terra a la terra.

Una veu, el crit de la paraula,

el silenci truca a la porta,

i l’eco crida

tots els noms...

z

onatge


Cap comentari:

Publica un comentari