divendres, 24 de desembre de 2010

Dies a pas de ferradura...










La vida no pot ser un record,

però hi ha records que són tota una vida.

Encanteris de circ, trapezistes amb el salt al buit,

sota els seus peus, només la vida.

Quan l’eco parla, no cal dir res.

Sort que la lluna no es pot envasar en Tetra-Brik.

Núvols a la llibertat de la contaminació.

Missatges en temps real. Les mans al timó.

Dies a pas de ferradura, a poc a poc sense dir no.

Rellotges que marquen un temps,

un avui i un demà, i un sempre.

No vull ser ric, vull sentir-me viu.

Gotes de paraula, mots degotejant.

Nits a la sobretaula dels sentiments.

Mar als llavis de la sorra.

Castells de barques velles, a la graella del sol.

Gorres de capità sense front.

Flors del pensament. Llavor de món.

Traspàs de segle, canvi de moneda.

Posen preu a la vida, però li fan perdre el valor.

noms gravats a la pedra.

Desigs en les onades d’aigua salada.

La mirada d’uns ulls, els ulls de la mirada.

Trobada inesperada...

z

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari