dimarts, 14 de desembre de 2010

Galop de vida...










Galop de vida a la sang

quan sembla que tot s’acaba.

Refugi de velles carícies,

que sempre semblen noves.

Amor del temps,

en la collita de viure.

Carrers que no hi ha passejat mai ningú,

només tenen nom quan hi camino amb tu.

Ara les paraules duen accent d’oblit,

les paraules d’avui no

conjuguen cap verb.

Lluny queden els matins

despertats de rosada,

després de les nits de quart creixent,

de lluna estimada.

A la recambra, una rosa

sense gerro ni aigua.

Una rosa i les seves espines

amb data de

caducitat...

onatge

5 comentaris:

  1. M'ha semblat una mica trist aquest poema. És cert?

    ResponSuprimeix
  2. A mi no sé si trist com diu la Marta, però si nostàlgic, no?

    ResponSuprimeix
  3. Marta, Mireia, aquest intent de poema és la sal i el epbre negre... I sí té una mica la cal·ligrafia de nostalgia i accent de tristesa. Potser s'assembla a la vida, entre d'altres coses...

    Des del fa...
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Preciós i melancólic, com els dies que estem tenint. Però sempre ple de la profunditat que et caracteritza. En gaudeixo molt...I aquesta causticitat que se't destil·la ploma avall en treballs com "Tot és de gran profunditat", em fa sentir en comunió amb tu, i que no estem tan sols els què veiem "les coses" per dins.
    Una gran abraçada Carles, i Bones Festes, però gaudides a la manera d'un a mode persoonal i intransferible! Molts petons!!!
    Isabel

    ResponSuprimeix
  5. les meves espines ja tenen data de caducitat

    ResponSuprimeix