dilluns, 6 de desembre de 2010

Només sóc un home...













Aquest poema té més d’una dècada, i més de dues, i potser que calli... Això sí, no vaig morir d’enyor...


Si no m’estimes

què hi puc fer.

Em perdré pel carrer

del temps, pel carrer de l’oblit.

Ningú no tancarà

la ferida que en el meu

pit hi deixaràs.

No em facis perdre la vida

amb ferides d’amor.

No em cremis amb foc de sentiments.

Els teus cabells

són el capritx del vent.

T’espero amb hores d’amor

i tu no vens.

No vull que siguis l’accent

del meu fatal destí.

No em diguis res

si vols, però no

em facis morir,

que l’amor sempre fa mal

quan es torna bandoler i assassí.

Saps que poc et puc donar,

només sóc un home,

tan sols sé estimar.

No em diguis que sí

amb gust d’almoina

que estimar és el

més ric tresor.


No deixis que

mori d’enyor.

onatge


7 comentaris:

  1. És molt bonic, Onatge. I no se li veuen les dècades per enlloc. Ni l'amor ni la poesia cumpleixen anys.
    Una abraçada des del Delta.

    ResponSuprimeix
  2. Un bon poema onatge , com el vi envelleix bé i si cal s'embelleix com en aquest cas...la poesia és atemporal!

    ResponSuprimeix
  3. l'absència és permanent...

    l'amor és com un esser eteri, celestial, que conviu en cada un de nosaltres, el sentim.
    I el mico boig també, que es cuida de fotre'ns a l'infern...

    salut

    ah!
    Gracies pel poema de Nadal!

    ResponSuprimeix
  4. el desamor,ja se sap, no hi ha res permanent...

    gràcies pel poema nadalenc ;)

    Salut!

    ResponSuprimeix
  5. M'encanta! És preciós!
    És teu?

    Un salut.

    ResponSuprimeix
  6. Maijo ja el que només sóc, que se m'havien passat els teu comentari...

    Elfreelang, també ja ho veus el només no em va deixar arribar al teu comentari...

    Joan ja veus, no havia vingut per aquesta porta...

    Núria, ja veus que res no és permanent, ni la permanència de passar per aquí.

    Maria, era meu ara està compartit. Normalment to el que publico al blgo està escric per mi, quan no és així també ho faig constar...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Doncs, felicitats, he llegit uns quants poemes, i he de dir que m'encanten, tenen alguna cosa que et fa pensar, que t'arriba molt a dins.
    Enhorabona, encara que supose que t'ho han dits moltes vegades.

    Un salut.

    ResponSuprimeix