dissabte, 25 de desembre de 2010

Nadal...?











Nadal...?


Encenem

moltes llums i no ens adonem

de la llum natural, de la veritable llum de vida.

Anem caminant camins sense saber on anem,

només caminem per rutina social...

Cada religió imposa les seves llums,

així mantenen les ànimes

a les fosques de la veritable llum.

Nadal hauria de ser néixer dins de nosaltres

i obrir els ulls amb mirada nova i neta.

Ser lliures de creences imposades amb clau i martell.

Cantarem els al·leluies i direm els amén,

però sempre hi haurà un caganer

que ens donarà l’esquena...

Engalanarem els carrers amb llums,

però quantes més llums hi hagi

més a les fosques estarà el nostre cor.

De l’ànima ja no en parlo...

I com en un ritual sagrat

farem gala del nostre egoisme

en nom del Nadal inventat.

Som una figura més al pessebre del consumidors...

I anirem somrient com si no passés res,

tot ens està prou bé...

Davant de l’altar enaltim molts

sagraments i pocs sentiments.

En nom de la creu ja ens ho podem creure tot.

No podem morir ni viure clavats a la creu.

Si estàs en pau i equilibri amb la natura,

estàs en pau amb Déu.

z

onatge

1 comentari:

  1. "Si estàs en pau i equilibri amb la natura,estàs en pau amb Déu"... I amb un mateix afegeixo jo que a la fi som l' única veritat palpable.

    ResponSuprimeix