divendres, 10 de desembre de 2010

Sóc la petjada de la meva vida...









La tarda

és un cafè,

el far encès

davant del mar.

La finestra

és un quadre

gris i fred.

La tarda

és fred

a les cames,

una tassa

de pensaments,

una cançó,

un poema

als llavis.

La tarda

és la teva absència,

el teu record,

és el petó

a la galta,

és el pare

sense la filla.

Jo sóc la

meva tarda,

i el meu silenci,

i la meva soledat.

Sóc la petjada

de la meva vida...


onatge

12 comentaris:

  1. Ser petjada de la vida pròpia ....silenci i soledat si són cercats són bons si no són tristors acumulades....jo també en tinc d'absències presents recordades...t'envio una abraçada vers el teu far, de nit...i quasi en silenci

    ResponSuprimeix
  2. Efreelang en silenci m'han arribat les teves paraules...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Galeta Còsmica, continuar miolant..., potser ens trobarem en una teulada la Curiositat i jo...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Respiro malenconia, però respiro molta força, molta energia.

    ResponSuprimeix
  5. Joan, potser només som força i energia...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Mira que jo sóc de bosc i de muntanya, però sovint en llegir-te enyoro i t'envejo el mar.

    Una tassa de pensaments, es pot compartir com si fos una tassa de cafè?

    Des del bosc, una abraçada

    ResponSuprimeix
  7. Carme quasi tot es pot compartir... I com una tassa de cafè compartim pensaments i sentiments amb la paraula escrita.

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Quina preciositat de poema!!! M'encanta. No t'estranye que hi torne unes quantes vegades a rellegir-lo.

    ResponSuprimeix
  9. Amb aquest fons no és necessiten paraules encara que les teves deixin petjades.

    ResponSuprimeix
  10. Carai, onatge, aquest poema és dels que arriben molt endins... Tampoc a mi no em farà res tornar-hi unes quantes vegades.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  11. Noves flors, Martona i Galionar, ara podria dir allò de: preneu i gaudiu-ne totes que són les meves paraules entregades per totes vosaltres...
    Esteu a casa vostra, la porta està ben oberta, i la lluna sempre hi és present, i el sol ens dóna caliu i ens dibuixa l'ombra...

    Des del far sol a la platja.
    onatge

    ResponSuprimeix