dimecres, 29 de desembre de 2010

Racó de mar...










Racó de mar.

Onatge i brisa

sal i ona,

i el repòs

fora de tot temps.


Serenitat i reflexió.

Estrelles de mar,

petxines buides

i obertes, gavines

portadores de

missatges de llibertat.


Racó de mar,

aigua per la set,

el poema que

escrius a la sorra

tota sola.


Tanques els ulls

i t’abraça el somni.

T’arriba l’eco

del silenci.

La rosada

de la soledat.


Racó de mar,

racó de món,

mar de dona,

llàgrimes de persona.


A la rosa dels vents

sempre el teu oratge.


Tens portes tancades

a pany i clau,

i d’altres obertes

de bat a bat

i només hi entra

la soledat.


I els far que sempre

t’orienta al teu

racó de mar...

z

onatge

2 comentaris:

  1. "Tanques els ulls i t'abraça el somni"
    és així mateix, no sé si tanco els ulls perquè m'abraci el somni, o m'abraça el somni només que tanco els ulls...

    Bona nit, onatge.

    ResponSuprimeix