dimarts, 21 de desembre de 2010

De petits petits...










De petits petits,

ens comencen

a explicar el

conte de la por...


El del gegant

que es menjava els nens,

-i en cara se’ls menja i menjarà...-,

i el del drac

que amb el seu

foc ho cremava tot,

-i encara ho crema i cremarà...-,

el de la princesa i el príncep,

falòrnies que deia l’avi.


I el de la ventafocs,

que sempre va bé

de crear-ne una

a la ment dels infants.


Massa mal empeltat

de generació en generació...

És lícit espantar


als nou nats?

a


onatge

3 comentaris:

  1. No, no és lícit! Als nens se'ls ha d'ajudar a vèncer la por, no pas fer-la créixer més!

    ResponSuprimeix
  2. Per+o de vegades, sentir por t'ajuda a fugir.

    ResponSuprimeix
  3. Tens raó, per què els contes són tan cruels? No hi hauria una altra manera de fer veure el be i el mal i l´extensa franja que hi ha entremig d´una altra forma?
    Mentre no la sapiguem trobar haurem d´espantar-los , és trist.
    La Pilar , però, ha sabut trobar un explicació prou convincent. És per tenir-la en compte també.

    ResponSuprimeix