diumenge, 12 de desembre de 2010

El mall de la vida.











El mall

de la vida

m’ha forjat

i donat tremp

a l’enclusa

de viure.

Avui sóc

com sóc.

Un temps

a foc roent

i altres la

fornal pagada.

A foc de llàgrimes

vas creixent

i amb la felicitat

et vas fent gran.

La soledat

sempre és

llenya pel foc.

Potser només és

en la soledat

que ens coneixem

sense haver

de demostrar res...


onatge

1 comentari:

  1. M'agrada la soledat triada...M'agrada triar amb qui compartir-la. Potser perquè no se m'acabin les ganes de creixer amb la felicitat de conèixer i de reconèixer-me.

    ResponSuprimeix