![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJv5ZVwb7edy3NQ85GfIpTclziQ2KV82uIcXQVOOdl82TYPJ4nsrCLfWFCon_Tvap7j7sppbCWujAQ2ZWkqxkjobHrWyH1k1s59x2ITIDOmvErg3MIiQano9gkK-O8rNrwxJspHZJuJCA/s320/xiprer+2.jpg)
Pel paisatge
de la ment
carrers amples i carrers estrets
i carrerons sense nom.
Hores de rellotge imaginari.
Vida en temps d’espera.
Il·lusions sembrades amb peus a terra.
Fruita a la branca de l’arbre.
Nascuts i renascuts.
Caminar a peu per la ment,
sense pressa ni espera.
Un ball de vent,
no quedar-se tancats.
Una de les millors joies,
quan el mar sembla d’argent,
la posta de sol, la lluna plena
i la del quart creixent,
sentir la pluja i l’amor en la tendresa.
ser senzills per ser rics,
rics d’amor, saber viure
i ajudar a conviure,
l’única gran riquesa.
Les flors al cor i el gerro
només per
fer bonic...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada