dijous, 16 de desembre de 2010

Quan el cor ho dicta tot...









Tòpics petrificats a la paret:

rellotge, temps, enyorança,

records, passió i vida.

Nit de juny, brisa fresca,

que no sembla d’estiu.

Camins trepitjats mil vegades,

que segons sol o lluna, semblen nous.

La vida fora de temps,

com el fruit fora del sembrat,

més enllà del marge.

Pedra a pedra la vida va delimitant

un camí, un destí, que no sempre és exacte.

El fruit d’una estrella,

fecunditat de lluna, sembrat honest.

Aigua amb ferro i de la font.

Set de la teva font.

Set després del món.

La clara vall, la falda de les muntanyes,

el riu pacient o desbordant,

la posta de sol a l’escot de la vall.

Arrels en terra fèrtil.

Xemeneies, fum de fer bullir l’olla.

Cels pintats i canviants, pel canvi de llum.

La tímida lluna

del quart creixent, les cuques de fer llum,

quan la nit obscura.

La força de l’amor, la passió de tot l’ésser.

A la carena ombres xineses.

La llum en la mirada.

La veritat entre els llavis.

Paraules de cant d’ocell.

L’amor ho pot tot.

Sempre la llacuna, el mar,

i terra seca, i nosaltres dos.

En el full blanc, el batec del cor,

lletra a lletra, anar-ho

dient tot, sense pressa,

només el silenci,

de tant en tant per reposar.

Per caminar no cal nord,

quan el cor ho dicta tot.

A la vall fosca, la llum de l’amor.

La nit, sense tristor,

només enyor...

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari