dimecres, 16 de març del 2011

Un altre poema...











Vagareja

el sol de mitja tarda.

Una gavina

espera les barques.

El temps

sembla aturat

a la xarxa

de la vida,

però no, ell

sempre va

al seu aire.

Les onades

no tenen mai

subsidi d’atur.

L’horitzó sempre

és aigua i set.

Ara ja és fosc

potser ja comença

un altre poema...

onatge

4 comentaris:

  1. Que bonic... M'ha agradat molt... de veritat.
    Una abraçada, Onatge!

    ResponElimina
  2. m'agrada això que dius
    "L'horitzó sempre
    és aigua i set"

    L'horitzó ho és tot.

    Fins aviat

    ResponElimina
  3. La cadència de les hores, el caminar lent del poeta, l'acceptació d'allò que s'acaba per tornar a començar... Fantàstic!

    ResponElimina