divendres, 25 de març del 2011

Tens un eco especial...











Què importa quan,

com i de quina manera,

si el que compta és l’ara...

La nit respira silenci

per les seves orelles,

i fa viure en la profunditat

més profunda.

No vull trencar el teu

equilibri interior.

Volgudament la paraula és profunda

i sincera, i ens penetra,

ja res ni ningú no

la podrà esborrar.

Ens bressolem per la platja,

els nostres peus toquen la sorra

i les onades ens els mullen.

Una gavina traça camins per l’aire,

camins que mai no podrem caminar.

La nostra proximitat sempre serà

un vaixell a l’horitzó.

Quan et dic alguna cosa,

tens un eco especial

que em retorna i

m’agrada...


onatge

3 comentaris:

  1. No ens podem conformar només amb l'eco, no et sembla?

    ResponElimina
  2. Doncs si és així, cal nadar fins al vaixell.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Les persones som només present, diuen. Els vaixells a l'horitzó els pinta la nostra ment de la mateixa manera que els podria pintar amarrats al nostre port. En els fons és que tots ens volem lliures.

    ResponElimina