dilluns, 7 de març del 2011

Alcalde, ets tu?











Tota semblança amb la realitat... Ai! ara no sé què dir... Se m’escapa el somriure per sota el nas...


Carai noi!

Quan hi ha eleccions

tot són abraçades i petons.

Però després tot


són IMPOSICIONS.


No penses gaire

en els habitants,

tot és de cara al partit

que t’oprimeix tan.


Alcalde abans

ens saludàvem

una mica, però ara

no et saludo

per arrogant,

tens el somriure

de l’antipatia.


Et creus l’amo

de la ciutat,

i la cadira un

vitalici per a

l’eternitat...

Alcalde no m’has

arreglat el carrer,

però sí que ho

has fet amb el teu...


Mentre nosaltres

ens hem d’estrènyer

el cinturó, tu

i el consistori

cada dia gasteu

una talla més ...

Massa sovint

ens vols fer

combregar amb

rodes de molí.

Et deus pensar

que no sabem llegir.

Sort que no ens

quedaràs en testament,

però si que ho farà

el teu malbaratament

i endeutament pels

segles dels segles.


Et desitjo bon vent

i barca nova...


onatge

11 comentaris:

  1. Molt bona aquesta!no sé si tenim el mateix alcalde però estic d'acord!

    ResponElimina
  2. Avui m'han trucat per telèfon per veure si vull assistir a una reunió amb l'alcaldable de la meva ciutat.
    I Tant! que hi aniré. fa 15 anys que m'estic barallant mb l'Ajuntament...M'anirà de perles aquesta trobada . I tu l'has clavada :)

    ResponElimina
  3. Hola Jordi, la mussa d'aquest poema ja no és alcalde, però pensa que em quedo curt... I tot i que no es pot generalitzar, és exportable a molts ajuntaments...

    Des del far amb un llibre a les mans.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Elfreelang, no, no tenim el mateix alcalde, però és prêt-à-porter...

    Des del far mirant el mar.
    onatge

    ResponElimina
  5. Joana, sinó t'hi entens..., sempre pots posar l'anunci que publico jo, que diu: Canvio guitarra per fusell, estic fart de protestar cantant!...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Uis, em sembla que tu deus viure a un poble de la Vall d'Albaida, per què l'alcalde del que parles em sona molt!

    ResponElimina
  7. Al remat, tots els alcaldes són iguals! Al meu poble, l'alcalde, a eleccions, convida als jubilats de cada barri a una xocolatada (amb diners de l'Ajuntament -nostres, de tots!-). Després, s'oblida d'ells durant quatre anys.
    Pareix ser que el teu poble i el meu, no són tan diferents.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Tot això em sona... pot ser que el mateix alcalde arribi a tot arreu?

    ResponElimina
  9. Veig que hi ha un clam popular perquè tots ens trobem amb situacions similars. La questió, però, és que són els vots de la gent qui els posa on són i aquells que segurament ho farien bé o bé no es presenten a eleccions o bé no els vota ni déu.

    ResponElimina
  10. Pensa que l'alcalde només n'és el cap visible; si és caparrut potser es veu més, si el té petit no tant, però que els regidors del seu equip de govern manen tant o més que ell; prenen les decisions i l'alcalde signa. Així que el teu poema hauria d'encabir més gent..., tot l'ajuntament, potser.
    M'ha agradat molt. Una abraçada.

    ResponElimina