De vegades passen els anys, i agafo una de les tantes llibretes escrites, ja no m’entenc ni la pròpia lletra, tal vegada ni el poema, o l’intent de dir alguna cosa, però aquí està.
Portes tancades, una frontissa que grinyola.
Finestres obertes. Adreces de colom missatger.
Terra sintètic sota de segons quins peus.
Terra, cendra i pluja al camp dels nostres avantpassats.
Esqueles al calaix de la calaixera,
records a la trinxera de la vida.
Temps. El temps és com un sofregit de tot.
No cal tocar campanes, ja prou que sonen
quan han de sonar. Cada vida té la
seva campana. I cada campana el seu
temps d’espera... Un infant obre els ulls per primera
vegada, i tres campanes anuncien una vida
que s’acaba. Enamorat de viure.
La vida és un somriure, una lluna i un plor.
No és el mateix caminar amb companyia,
que la companyia del camí.
Necessitem llumins per encendre cada dia
la flama del nostre viure, a les fosques no
podem fer camí, i a les palpentes,
el tacte ens podria enganyar...
Si amb el nostre cos tenim fred o calor, només
vol dir que estem vius i que som sensibles a viure.
Hem de tenir la flor de saber escoltar
i parlar poc. Diuen que és la llavor de la saviesa.
Tinc fred als peus. Perquè costa tan de que la
vida arribi als peus, quan aquests són els fonaments
del nostre caminar. Son de vida, somni de viure.
onatge
Però els gastem, els gastem i ens duen, i es cansen, i perden vivor...I d'altra banda, m'estimo més el fred, quan fa tanta calor com ara! Un petó, des de la llinda entre el Baix i l'Alt!
ResponEliminaSi guardes temps i vida , guardes tot un món...
ResponEliminaal calaix de la calaixera o al calaix dels records tan se val...
I les campanes continuen sonant a vius o a morts...
i anem fent camí acompanyats, parlant poquet perquè som savis...
I tots estem enamorats de la vida, encara que de vegades ens sembli que estem somniant, i anem a les palpentes...
On són els llumins?
Faré un camí ple de cuques de llum cap al far, perquè no t'entrebanquis quan s'acabin els llumins.
Petons,
M. Roser
M'has fet pensar en una dita: On es tanca una porta s'obre una finestra. Crec que és important dirigir els nostres passos cap a qualsevol obertura per on entri la llum.
ResponEliminaPreciós el que atresores en les teves llibretes.
Tota una vida recopilada en les pàgines de les llibretes que sempre t'acompanyen... Quina herència més maca que deixaràs als qui et sobrevisquin! Això sí, procura fer una lletra que l'entenguin!
ResponEliminaUna abraçada.