dimecres, 6 d’abril del 2011

Pensaments...










Se’m rovellen

els ulls però no

la mirada.

Al coixí de demà

no hi puc

ni vull dormir-hi mai.

M’agraden

els núvols,

no es poden

posar mai

en una gàbia...

onatge

8 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt el poema. Els núvols, com la boira, no podem engabiar-los. Són lliures, però potser ells no ho saben.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Galionar, els deu passar com a algunes persones que són lliures i no ho sabem. Ja saps que m'agrada jugar amb les paraules, i aquell dia el poema va sortir així...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. A mi el què m'ha agradat és això de rovellar els ulls però no la mirada. Pot voler dir tantes i tantes coses...
    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Un coixí de núvols, cuiden els teus ulls, avui i ara.

    ResponElimina
  5. No és el temps que rovella les mirades...
    Una abraçada sense rovell!

    ResponElimina
  6. El coixí de demà... dormir-hi, potser no ... però a vegades em sembla com si l'anés omplint de plomes...

    Bon dia onatge.

    ResponElimina
  7. El rovell també és solera. Tot té la seva bellesa. Aquest poema em dóna visió d'ocell.
    Que tinguis molt bon dia.

    ResponElimina
  8. Hola Quadern de mots, Pilar, Ventafocs, Carme i maijo perdoneu el meu retard, de vegades el sant se me'n va al cel...

    Des del far una gran abraçada.
    onatge

    ResponElimina