dimecres, 20 d’octubre del 2010

Vindrà un dia que les roses tornaran a ser vermelles...


Vindrà

un dia que les llàgrimes

s’aixecaran i ploraran en rebel·lió...

I segaran les cadenes

amb la força de la raó.

L’opressió deixarà de viure,

però els homes seguiran existint...

Vindrà un dia que les llàgrimes

cauran damunt dels vençuts,

vençuts per la seva

pròpia mesquinesa...

La felicitat no serà de ningú

perquè serà de tothom

Vindrà un dia que les roses

tornaran a ser vermelles

i tindran espines com sempre...

Vindrà un dia que les llàgrimes

seran de felicitat o de la

rosada de la nit.

Però mentre no arriba el dia

seguim i seguirem plorant,

i les llàgrimes cauen i cauran

damunt dels oprimits, dels

esclavitzats, damunt de les

dones sotmeses, i mentre

tan els malvats seguiran

somrient, però vindrà un dia

que els somriure se’ls quedarà

petrificat entre les dents...


onatge

6 comentaris:

  1. Tant de bo aquest moment arribi algun dia. Mentrestant, onatge, anirem vivint el millor possible amb el que tenim, no amb resignació sinó amb acceptació. I sense perdre mai l'esperança.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Tant de bo! Aquell dia... mentre el seu somriure se'ls glaça a les dents... el nostre serà més càlid que mai.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Tan de bo algun dia succeeixi això que dius. Malauradament, sembla que vivim en una societat massa adormida. I costa tant despertar-la!

    ResponElimina
  4. Hola Galionar, hi ha tanta feina per fer, i per altra part sembla que molta gent està cofoia...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  5. Hola Carme, el Dia l'hem de fer arribar cada dia una mica...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  6. Hola Albert, com tu dius el poble està ben adormit i hipnotitzat... Cal picar porta a porta...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina