divendres, 1 d’octubre de 2010

Sembrat d'ànima...


Tot el que neix de mare

és breu i passatger.

L’home només és ric, quan estima,

i és gran, quan dóna i comparteix.

Només deixem arrels

quan hem sembrat

amor a la terra de l’ànima,

i fecundem vida amb

les persones que estimem.

Tot és breu en el caminar

tant curt que tenim,

cal seguir els camins amb passa ferma,

i no deixar-nos enganyar

per falses dreceres.

El qui viu odiant, mor odiat o ignorat.


Qui no estima, no viurà mai.

Tot el que té preu, és superficial,

només els bons sentiments

que neixen de la nostra profunditat

i sense maldat, tenen valor.

L’home neix despullat, i de vegades

també mor despullat.

Estimar no és tenir..., és saber compartir.

Els falsos profetes només venen mentides.

El silenci és or, però la soledat ofega.

L’amor no té sinònim, estimar tampoc.


Et desitjo una vida plena

per a poder seguir fecundant felicitat.

L’amor no té data de caducitat,

nosaltres sí, però el teu record

sempre serà recordat.


Que la pluja mantingui fèrtil

el teu sembrat d’ànima

i que l’esperit germini


sempre el


bon fruit...


onatge

13 comentaris:

  1. La nostra brevetat, el fet que siguem passatgers, haurien de ser suficients per mirar de no errar en el que fem o triem. Però, no som capaços. Sort de determinades pluges de paraules que, com tu dius, mantenen fèrtil el terreny de l'ánima. Tot és més fàcil si podem recordar el record de qui ens ha parlat i ha germinat dins nostre.

    ResponSuprimeix
  2. L'amor no té sinònim i estimar tampoc... segur que no, el que tenen són múltiples interpretacions o potser caldria dir-e tergiversacions. Llàstima!

    ResponSuprimeix
  3. “ L’amor no té data de caducitat”

    Amb això hi estic d’acord. Fa molt temps que vaig perdre els pares però, encara, sento les seves veus molt a prop, com a cau d’orella, i escolto les rialles que fèiem, junts a taula, tot parlant de mil coses i anècdotes que sempre recordo com si fos ahir. Aquest records, inesborrables, també fan camí, i el seu fruit va germinar, en mi, amb els seus consells i ensenyaments.

    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. i l'amor creix amb la presència...

    "tot el que és valuós creix en el jardí del cor"
    Osho

    ...amor, sentit!

    ResponSuprimeix
  5. Pilar, Francesc, Carme, Maria Consol i Joan Calsapeu vosaltres teniu Sembrat d'ànima..., i la sembreu la llaureu i la compartiu...

    Des del far un bon sembrat.
    onatge

    l'Osho, no me cansat de lelgir els seus llibres, són com una amanida per l'esperit...

    ResponSuprimeix
  6. Voler sentir emocions positives, es voluntari... al igual que les negatives ho son...
    Tenir cura i mimar les unes, i deixar pansir les altres, es la diferència en el que sentim....

    Sort !!!! (ho porta tot inclòs)

    ResponSuprimeix
  7. L’home només és ric, quan estima...
    Tens tota la raó, només amb amor podem anar endavant, enriquint el nostre entorn.
    Una abraçada de terra endins.
    Montserrat

    ResponSuprimeix
  8. M'agrada molt la teua visió del mot "estimar". Saps expressar-la perfectament.

    "L'home només és ric quan estima"
    "Qui no estima, no viurà mai."

    M'encanten...Enhorabona, Onatge. Gaudeix del bon vent.

    ResponSuprimeix
  9. Sempre he cregut que l'autèntica riquesa és aquella que portem a dintre, no pas la que materialment s'ostenta de vegades. Passa que no tothom és capaç de descobrir-la, ni en si mateix ni en els altres.
    És maca la diferència que fas entre silenci i soledat. I estimar..., bé, evidentment que no té sinònim ni succedanis.
    Una abraçada carregada de bon fruit.

    ResponSuprimeix
  10. Quanta raó, l'amor és la veritable riquesa!

    ResponSuprimeix
  11. M'encanta! Cada dia et superes més, poeta... ;) L'amor és el camí, sense dubtes!
    Passa't pel meu blog quan puguis a recollir una coseta per tu... ;)
    Salut!

    ResponSuprimeix
  12. Elvira, Montserrat, Olguen, Galionar, Cèlia i Joan, gràcies a totes i tots per la vostra companyia. He estat uns dies fora però esteu en el meu pensament i el meu...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix