dijous, 28 d’octubre de 2010

La carícia del temps...


La carícia del temps

té la mà freda, m’esborrona.

La proximitat té muralla...

Em parla a poc a poc

i en veu baixa.

Els llavis s’obren a la vida.

I sembren ressecs

i mai no sumen dos...

Les mans com una aixada

caven el cos per sembrar-hi

la carícia que ha de florir

o fruit o flor...

És temps de tu i de jo.

És temps de camí i carreró.

I plorem i gemeguem

fins fer-ne una cançó...

La solfa escriu la seva música

a la partitura de tot el cos.

La mà del temps encara és freda,

la seva carícia encara m’esborrona.

Sonen les trompetes de final

de guerra, però cap

guerra no té final,

sempre queden els morts,

i els ferits de guerra,

i els ferits d’ànima...

I tot té mil colors,

però tots tenim el nostre dibuix.

La carícia encara no es tèbia

duu fred i dolor...


onatge

10 comentaris:

  1. Una carícia amb les mans fredes no sembla una carícia sinó una mena d'atac personal. Però els temps és així, ja les té aquestes coses!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Carme, ja saps que quan escrivim vivim en un temps personal, en un dolor, en una il·lusió personal, i de vegades per no dir sovint..., el poema parla per ell mateix. Gràcies.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Magnífics els teus escrits , tens un do !!
    Salut .
    Anna

    ResponSuprimeix
  4. El temps dona bagatge, história, vivències, experiències, i per sobre de tot, tot, tot ens dona totes les bones emocions i l'amor que en vulguem recollir.... a pesar de la seva fredor !!!

    Onatge, escriptor incansable.

    ResponSuprimeix
  5. En el llibre el "Pla Infinit" de Isabel Allende diu que a la vida sempre hi ha dolor i esforç, que em de redreçar l'eix si això és el que necessitem, i viure sense fugir perque per molt que correm sempre estem dins la mateixa pell.

    Quina gran veritat oi?

    Abraçada de divendres

    ResponSuprimeix
  6. Hola Anna, gràcies per les teves paraules, però de fet només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Hola Elvira, comparteixo tot el que dius, però ja saps que hi ha moments dins del temps que veiem les coses amb unes diòptries determinades...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Hola Martona, no coneixo el llibre, però és veritat el que dius, sempre estem "dins de la mateixa pell". De vegades el temps exterior no combrega amb el nostre temps interior...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Si la mà del temps encaa és freda, seria bo tenir prop allò que és bonic i que t'acaroni amb dolçor, fins que la mà del temps sigui càlida...

    Salutacions,

    ResponSuprimeix
  10. Hola Audrey, ai!, si tinguessim tot allò que seria bo... Com canta en Serrat: Si avui plou, demà farà bon dia...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix