divendres, 15 d’octubre de 2010

Del renec de la vida...


Del renec

de la vida, fer-ne

un mot per viure,

i viure en terra ferma.


De la ferida d’estimar

no cal fer-ne cap altar,


però que els sentiments

ens mantinguin encesa la vida,

i estimar, sigui la nostra fe.


I en la creu del silenci,

hi posarem la paraula,


i que la soledat,

combregui de

la companyia.


onatge

6 comentaris:

  1. Avui em sento agomboiada per les teves paraules.

    ResponSuprimeix
  2. Del renec de la vida...

    ...construir castells de sentiments,
    amb murs fortificats de pau i esperança.

    Des de Sinera, sense renegar de res.

    ResponSuprimeix
  3. jo no en renego de la vida, encara que sovint li renegui, però sé que són vanes paraules perquè no em fa cas.
    Sento doncs existeixo!

    salut

    ResponSuprimeix
  4. Hola Pilar, i jo per les teves...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Hola Maria Consol, ai la pau i l'esperança...!

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Hola Joan, ja és molt si sents..., és veritat renegar no serveix de res. Jo tampoc no renego de la vida, però la paraula em va servir per començar el poema...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix