diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sents dintre teu el florir de la sort...


Mires el mar i et

sembla a tocar de la mà,

però no, és a l’horitzó,

potser si que és lluny,

però tu hi navegues amb timó de cor.

Ningú més que tu sap de la teva cala,

on parles amb les onades

i deixes que el sol et penetri.

La teva platja on camines descalça.

Sents dintre teu el florir de la sort.

I reposes tranquil·la

amb el respirar de ser tu.

El teu mal no vol gaire soroll.

Vius feliç el teu temps de dona.


Camines per la sorra

i parles, i no parles

sola, parles amb tu,

i ets conscient

que sempre hi ha

un abans i un després.

De vegades t’has

preguntat què és estimar,

potser la resposta és difícil de donar,

però tu saps compartir l’estimar.

Un somriure, un respirar,

mà amb mà

i tota una vida per caminar.

Ets forta però t’agrada la fragilitat;

la vida d’una rosa amb cor i espines,

una llàgrima al balancí de la mirada,

la lluna quan es treu

les arracades i et ve a buscar.


Dona i home com una sola flama.

Tantes cendres que

esdevenen record,

i tants records que són cendra encesa.

Gires els ulls vida enrere

i veus sembrats que no han florit,

i fruits que no creies

poder-ne gaudir.

Potser aquests mots

són com un rosari de mal seguir.

Però tu entendràs què volen dir.


Quan caminis per

la platja i trobis petxines,

no t’estranyi que estiguin buides,

teva és la perla de la felicitat.


onatge

7 comentaris:

  1. Un altre molt bonic poema d'amor, onatge. Si no em capigués tot a la maleta m'enduria l'estrofa final; és un dels "piropos" més bonics que li he sentit dir mai a ningú. Afortunada ella, penso.
    Una abraçada en tarda de pluja.

    ResponSuprimeix
  2. "la vida d’una rosa amb cor i espines"

    molts versos m'hana gradat molt, però aquest especialment.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Galionar, a la maleta no ens hi cap mai tot... És un poema d'aquells que neixen des de dins...

    Des del far amb fresca.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola rits, celebro que hi hagi un vers que t'hagi agradat. De vegades hi ha qui només veu les espines...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Onatge,
    Aquest far a on vius... hi ha moments que està molt ben orientat... i en aquesta voluntat incondicional de rebre "sort" es a on s'ha vist millor la llum !!!

    ResponSuprimeix
  6. Hola Elvira, el far té bons fonaments, de tota manera sempre rep onatges, tempestes, pluges, però també la sortida i la posta de sol... I a tu que tens bones diòptries d'ulls i cor per veure la llum.

    Des del far, bona tarda.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Felicitats onatge, He trobat aquest poema tan magnífic compartit per Anna Rispau al facebook i l’he volgut rellegir aquí... al teu espai. He sentit com si aquestes paraules les hagués sentit jo algun cop dins meu. Segur que des d’aquest far es deu poder accedir a aquest meravellós món que transporta l’ànima pels camins de la llum.
    Una abraçada

    Montserrat-Naiade

    ResponSuprimeix