dijous, 21 d’octubre de 2010

Trenquem el silenci...









Trenquem el silenci

pel gemec de la

suau carícia

amb accent de profunda.


El plaer fa l’eco

pels nostres cossos.

La teva pell

és la geografia

on la besada ressegueix

valls rius i cims.


Ens oblidem del temps.

Nosaltres som

el temps d’ara...


onatge


Som el temps d'ara, onatge.
El temps d'ahir ja és passat.
Una abraçada ara mateix!

fanal blau


No hi ha temps
que pugui guanyar
a una besada.
Retuts segons
desapareixen.
El bes ni se'ls mira.
S'atura el temps.
Instants d'eternitat.

Carme

12 comentaris:

  1. Som el temps d'ara, onatge.
    El temps d'ahir ja és passat.
    Una abraçada ara mateix!

    ResponSuprimeix
  2. No hi ha temps
    que pugui guanyar
    a una besada.
    Retuts segons
    desapareixen.
    El bes ni se'ls mira.
    S'atura el temps.
    Instants d'eternitat.

    ResponSuprimeix
  3. Hola fanal blau gràcies per ser-hi...

    Des del far una abraçada una mica més tard.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Carme, gràcies per ser-hi, és veritat el temps s'ha aturat...

    Des del far una abraçada amb temps.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. El temps és marcat per nosaltres mateixa. I per les nostres circumstàncies. Podem aturar-lo amb un simple bes, una simple carícia o una paraula ben cargada de sentiments. "T'estime" i nosaltres mateixa, solen ser el millor moment per aturar un rellotge.

    Ja tenia ganes de tornar a llegir-te. Salutacions des de terra ferma.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Olguen ja saps que sempre tens la porta oberta però des de que portes 16 anys a cada cama que no se't veu tan.

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Ja tinc una edat i cada volta costa més. Promec continuar donant guerra per ací, tranquil (i si l'internet em deixa, al mateix nivell d'abans).

    Salutacions.

    ResponSuprimeix
  8. Trenquem silencis i el silenci
    amb la mirada neta i els braços oberts!
    onatge no sé si des del teu far veus com l'onada se' m'ha endut l'antic nom i ara a la platja m'ha portat un altre

    ResponSuprimeix
  9. Hola Elfreelang, de moment no t'havia reconegut..., però ara sí, la teva mirada, la teva cal·ligrafia. Ara ran de platja trobaràs petxines obertes, missatges dins de l'ampolla i la sal per l'almívar de la vida. Gràcies per venir.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Paraules precioses!!!
    Petons a tots, poetes!

    ResponSuprimeix
  11. Hola Rita gràcies per les poques paraules que em toquen.

    Des del far una abraçada amb bona mar.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Hi ha paisatges que esborren el temps.

    ResponSuprimeix