divendres, 8 d’octubre de 2010

D'eternitat...



De vegades
respirem
i no som
conscients
que l’alè
de la vida
ens fa un
nus a la gola
i ens ofega
i no ens deixa
respirar
i morim
amb la rosa
de la vida
als llavis.

La lluna
s’ha aturat
al teu horitzó
i el rellotge
de sorra ha
escampat
la sorra del temps
a la teva platja.

En els teus poemes
hi ha les roses
i les espines.

En el coixí
de les teves paraules
hi ha el bressol
dels teus records.

Avui una brisa
freda infla la
vella del gran
viatge i tot
és fred i esgarrifança.

I vindrà el mes
d’abril i les roses
tindran la
teva rosada...

Ets flama i foc.
Potser el poema
només és testament
d’absència,
però no, hi ha
les flors de
la teva presència
que només es
pot veure amb
els ulls del cor.

Les paraules
tenen fred
i els mots
accent de gel.

Tot és passatger
fins que ens
trobem tots al
camí ral,
llavors rellegirem
vells poemes
i beurem aigua
d’eternitat...


onatge



12 comentaris:

  1. Vull beure aigua d'eternitat! a quin riu, a quina font ....on l'he d'anar a cercar?

    ResponSuprimeix
  2. Elvira FR, l'eternitat està dintre teu...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Les teves paraules mai no tenen fred ni accent de gel... sempre tenen intensitat i emoció.

    ResponSuprimeix
  4. Hola Carme, les meves paraules -que sempre són deixades- sovint neixen en la meva profunditat.

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Aquest poema segur que no és testament d'absència...és molt més!
    Una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  6. Un bon poema per parlar d'absències que un dia es convertiran novament en presència i companyia.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  7. Hola fanal blau, gràcies per la teva presència.

    Des del far amb cel tapat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Hola noves flors, gràcies per venir i trobar aquest camí interior...

    Des del far amb cel tapat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Hola Galionar, gràcies per la teva companyia, de fet quan escrivim tenim la companyia de la persona que ens inspira, estimem o somiem...

    Des del far amb cel tapat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Onatge,
    Es el fidel reflex d'una situació emocional , ara en calma, que cal haver viscut per poder explicar amb sentiment !!

    ResponSuprimeix
  11. Hola Elvira, aquest poema el vaig escriure pensant en una persona morta per voluntat pròpia qeu em va colpir molt, que no vaig conèixer mai, només que a través dels seus poemes...

    Des del far, un glop de sol.
    onatge

    ResponSuprimeix