dimarts, 12 d’octubre de 2010

Som dues pols al vent...









Som dues

pols al vent

però ara estem units

per una suau brisa.

Cara a cara cos amb cos.

I entre els llavis les suaus trinxeres

amb el desig combatent.

Entre esperit i esperit

la fornal de viure,

forjar amb bon tremp.

Cal tenir sempre la falç esmolada

per quan als sembrats

hi creix l’herba del ressentiment...

Dona i home dos mons,

de vegades amb bona lluna

i d’altres estrellats.

Dona i home, dues geografies

que quan s’uneixen pel

mateix mar

quin plaer navegar...

Les reticències són la gran temença.

solitaris entre solitaris

ens trobem a la cruïlla del desig.

De vegades només hi

queda una creu d’oblit,

o dos esperits alleugerits...

Les aliances han d’estar al cervell.

Que el salfumant de la

convivència no se’ns

mengi mai.


onatge

10 comentaris:

  1. Això és com una mena de manifest poètic de l'amor... les aliances han d'estar en el cervell... i encara a vegades no és suficient.

    Des del bosc...

    ResponSuprimeix
  2. “Som dues pols al vent...”

    ...trenant desitjos i somnis

    amb delit d’un sol sentiment.


    Una abraçada, des d’una Sinera ploranera.

    ResponSuprimeix
  3. Molt d'acord amb que les aliances han d'estar al cervell. Però de tant en tant també està bé deixar-se endur una mica pels impulsos del cor, oi? Bé, amb un cert equilibri, això sí.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Cert una mica d' impulsos i un altra mica de cor, perquè quan només es cor, ens falla la raó i quan tot es cervell ens falta sentiment.

    Difícil oi? però qui diu que estimar sigui fàcil.

    Salutacions

    ResponSuprimeix
  5. Som dues gotes de mar unides per l'onatge,
    dos grans de sorra units a la platja...

    Preciós poema Onatge.
    Una abraçada de bona nit des de la cala.

    ResponSuprimeix
  6. El salfumant de la convivència! encara em fa mal només llegir-ho, però és cert que és un enemic àcid.

    Gràcies per aquest cant a la parella!

    Abraçades grans,

    ResponSuprimeix
  7. Com bé diu la Carme, és tota una declaració com una brisa suau, però tens raó, amb bona química!!!

    ResponSuprimeix
  8. Carme, Maria Consol, Galionar, Martona, Anna, Mònica i Cèlia gràcies per la vostra companyia, -és curiós que no hagi entrat cap home-. Per la parella com per la vida com per l'amor com per estimar, no hi ha instruccions per sort, ni fòrmules magistrals... Com ja heu dit per aquí tot està entre el seny i la rauxa, entre el cap i els peus...

    Des del far set abraçades amb gust de sal.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Mai es pot emprar el salfumant amb les portes i finestres tancades....sempre obertes i en plena llibertat... per respirar un aire fresc que doni vida i faci foragitar les pors, portant noves vivències comunes !!!

    ResponSuprimeix
  10. Hola Elvira, quan parlo de salfumant, ho faig en sentit metàforic, però crec qeu s'entèn el que vull dir. La rutina pot arribar a ser molt corrossiva...

    Des del far sense rutina.
    onatge

    ResponSuprimeix