diumenge, 24 d’octubre de 2010

Retalla il·lusions de paper...


Retalla il·lusions de paper,

estima amb força

i es faran realitat.

Planta la llavor

d’un bon desig,

rega-la cada dia

i florirà.

No esperis rebre

amb la mà de la mandra...

Somia damunt d’un coixí

blanc així cap color

no et distraurà.

De tant en tant

obre els ulls perquè

el somni pugui viure...

Respira malgrat la

incertesa que duu el vent.

Respira.

L’alegria depèn

de l’espina anímica.

De vegades és

clava una espina

i per la ferida

es perd l’alegria.

Si tens fred al cor

no podràs edificar res...

Tot seria de gel.

Deixa sempre una penyora

que puguis tornar.

Sigues tu i res més...


onatge

6 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb el que diu el poema. És bonic i és un bon consell. Bon diumenge, onatge. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Retalls de moments, de marcar dies normals en vermell,com data important d'un dia qualsevol.

    Obrir el calaix i veure'l replet de trossos de vida fa que els núvols marxin més ràpid sobre el meu cel i les llums s'encenguin i apaguin al ritme del meu cor.

    La teva presència i la meva un silenciós soroll,una particular nit…

    Regalar un dia sencer de frases sense sentit,sense jocs,ni evasions i sí.. sense retallar il.lusions.

    Una abraçada sense retalls

    ResponSuprimeix
  3. Hola Carme, ja saps que les il•lusions quan són naturals, tenen una vida molt curta, és allò de quan hagis satisfet una il•lusió tingues sempre una de nova a punt... Gràcies.

    Des del far amb il•lusió.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Martona, el passat sempre és com un perfum amb diferents aromes... És impossible viure sense il·lusions, qui les perd costa de tornar-les a trobar, cal buscar-ne de noves... I tanta gent que hi ha qeu viu avorrida, quan només cal treure el cap per la finestra..., mirar el mar, conversar amb la lluna, abraçar el caliu del sol, i en companyia mirar endavant vers el mateix horitzó amb dues petjades diferents...

    Des del far una abraçada sencera.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. M'he aturat i he retallat les il-lusions. Totes juntes fan rotllana i no les veus el final. També planto, no espero, obro els ulls, respiro, em trec espines i deixo penyores.
    Gràcies, Onatge.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Pilar, les il·lusions et neixen des de dins. Ets mare d'il·lusions...

    Des del far amb il·lusió.
    onatge

    ResponSuprimeix