diumenge, 10 d’octubre de 2010

MARAMIGA...









MARAMIGA,

aquesta paraula està manllevada d’una meva amiga, sense el seu permís, suposo que no em renyarà. Però em va agradar tan, que em va suggerir aquest petit poema –la fotografia és de fa una estona sobre el cel del far...-.


Maramiga que bressoles la cala,

ets camí pel meu vaixell de paper,

aculls la lluna, la pluja i el sol.


De tu neix l’onatge de companyia.

Ets poema i cançó,

ets el vers en almívar de sal...,

la metàfora que esculpeix les roques,

acompanyes les barques,

ets el silenci de la pau,

el diàleg que sempre escolta...


Maramiga ets carícia suau

i ferida en temps de tempesta...

Només tu coneixes la meva nuesa,

només tu saps del meu fred.

Sempre ets viatge i retrobament.


Ai maramiga, quan lluny

de tu, t’enyoro sempre.

Ets penyora de vida

en el gran viatge.


Indòmita o suau,

amb onatge o en calma,

però sempre ets tu...


Maramiga m’agrada

quan em beses

i m’aculls en la

teva profunditat.


Arribes a la platja

t’ofereixes i escrius

poemes efímers,

per això són de tanta bellesa...


onatge


21 comentaris:

  1. Sí que és bonica la paraula, maramiga. També m'agradava (me l'has feta vindre al cap) maremar, del Llach.

    ResponSuprimeix
  2. Hola noves flors, tens raó "maremar" també m'encanta. Gràcies per venir...

    Des del far bon capvespre.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Que bonic és inventar paraules, agafo prestada la de maramiga. Gràcies per aquests regals que ens fas des del far.

    Una abraçada gran!

    ResponSuprimeix
  4. La passejada pel far ha estat un plaer! Em quedo amb la paraula!

    ResponSuprimeix
  5. Fantàstic com sempre, aquest poema m'arriba amarat de mar. Com es nota que vius a un far!
    Una abraçada amiga.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Mònica gràcies per la companyia. Que consti que la paraula no és meva...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Hola Mireia, gràcies per passar pel far, ja saps que sempre intenta fer arribar a bon port...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Hola maijo, ja saps que estic tocat pel vent de mar, gràcies per la companyia.

    Des del mar, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Preciosa descripció i es que estimo el mar!, m'aporta pau, serenor i l'enyoro tot sovint...
    Salutacions,

    ResponSuprimeix
  10. Una molt bona conjugació entre paraula, imatge i sentiments. Una mica d'enyor pel paisatge perdut, un trocet d'enveja pels qui encara en podeu gaudir, i una forta abraçada per desitjar-te bona nit.

    ResponSuprimeix
  11. Hola Audrey, el mar sempre ens fa companyia, ens escolta...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Hola Galionar, jo també sentiria enyor lluny de la mar, però sempre hi ha un viatge aclucant els ulls. L'abraçada ha arribat...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Maramiga bella amiga poesia amiga mar de poesia amiga!

    ResponSuprimeix
  14. Des de la cala, la memòria de funcionament de les contrassenyes i dels blogs, queden enterrats entre còdols...

    Ai! Onatgeamic, com vols que et renyi???
    Sí, per a en Llach és MAREMAR; pel Carles Duarte, MARÍNTIM. I , per a mi, MARAMIC-MARAMIGA. Però no és una paraula meva, és de tots vosaltres i sobretot teva amic Onatge.

    El teu poema és increïble, el copio en la carpeta on guardo tots els teus mots.
    No deixis mai d'enviar-me missatges des del far, perquè donen vida a la cala.

    Quan he vist que El Petit Prícep s´ha escapat de la Platja de Riells (de l'Escala)empès per l'onatge bressat avui pel llevant, fins al teu far, m'ha impressionat, m'ha amarat d'emoció.

    T'envio una abraçada que, com tots els que estimem el mar, batega com l'onatge. Anna.

    ResponSuprimeix
  15. Hola Elvira FR, gràcies per la companyia, el mar també t'ha dut cap al far...

    Des del far bons temps.
    onatge

    ResponSuprimeix
  16. Hola Anna, la MARAMIGA també t'ha dut fins al far. El Petit Príncep ja saps que és petit..., però gran en profunditat, i avui ha tingut ganes de conèixer món...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  17. La meua terra
    te groc d'espiga,
    la mar amiga
    i el roig de sanc.

    La meua patria
    feliç coloma
    a tots empoma
    com mare gran.

    (Vicent Savall: Jo sé qui sóc)

    M'agrada molt el mot inventat de la teva amiga i el teu poema, que m'han fet recordar una cançó.

    ResponSuprimeix
  18. Hola Pilar, gràcies per la cançó que no coneixia.

    Des del far amb tempesta.
    onatge

    ResponSuprimeix
  19. Bonica paraula i bonic poema, onatge... quina sort que la puguis tenir sempre tan a prop...

    Una abraçada, des del bosc, com sempre.

    ResponSuprimeix
  20. Hola Carme, la paraula em va agradar de seguida que la vaig llegir, i la mar, sí, és veritat la tinc al davant de casa -no estic a primera línea-, i el far amic, també...

    Des del far una abraçada. -entre la teva abraçada i la meva, fem mar i muntanya...-.
    onatge

    ResponSuprimeix
  21. “Ai maramiga , quan lluny de tu, t’enyoro sempre...”

    ...i quan la brisa m’acarona el rostre sé que em beses i m’embolcalles
    espantant la tristesa de la teva absència.

    Des de Sinera, amb pluja i venteguera.

    ResponSuprimeix