diumenge, 24 d’octubre de 2010

Quan el silenci és en flor, floreixo amb ell...
















Quan el silenci

és en flor

floreixo amb ell.

Ell m’abraça

i em pren.

Som dos vells amics.


En paper de silenci

escric el poema.


Em tiben

les ferides

que no s’ha

endut el vent.


Potser tot el més

profund de la

nostra vida

passa en silenci.


En silenci

veig el far

que guia

als desorientats.


En silenci

i a foc de flama

ressegueixo

el teu record.


Quan el silenci

desperta la seva

veu em penetra


m’asserena i em parla...


onatge

9 comentaris:

  1. Florir amb el silenci... jo també en sé, d'això.

    ResponSuprimeix
  2. M'agraden les flors, del jardí del teu silenci.

    ResponSuprimeix
  3. La flor del silenci és una bona troballa poètic.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  4. la flor del teu silenci es pren manllevat del jardí dels mots muts...un poema que parla, a pesar del silenci

    ResponSuprimeix
  5. Fidel amic el silenci. A voltes ens acompanya, a voltes ens repta.
    Sovint ens allunya del brogit de fora i ens arreplega en els nostres laberints on hi neix i hi creix la flor...del silenci.

    Preciós poema onatge.
    Des del silenci de la cala, una forta abraçada. Anna.

    ResponSuprimeix
  6. Avui he baixat expressament al far de Vilanova per escoltar el silenci, pel passeig de Sant Cristòfol... Però una munió de cotorres que anaven de palmera en palmera han omplert la mar d'un escàndol pitjor que si fossin gavines esverades. D'on carai heu tret tanta bèstia junta?
    Macos el poema i la imatge. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  7. A mi m'agraden els silencis compartits...I sí en silenci succeixen coses profundes, boniques...què tindra el silenci?.

    Salutacions,

    ResponSuprimeix
  8. Hola noves flors, què seria la vida sense silenci?

    Hola Carme, la flor del silenci sempre ens acompanya amb els seus pètals...

    Hola Pilar, ja saps que sempre hi ha una flor per tu...

    Hola Francesc, gràcies per les tves paraules.

    Hola Elfreelang, veig que parlem el mateix llenguatge...

    Hola Anna, entre la cala i el far hi ha un silenci que sempre parla...

    Hola Galionar, en campanya preelectoral les cotorres surten i vénen de tot arreu..., i sempre tenen la boca oberta per no dir res... Hauràs de baixar un altre dia.

    Hola Audrey, és veritat els silencis compartits són de gran profunditat...

    Des del far una gran abraçada en silenci però amb veu...
    onatge

    ResponSuprimeix