dimecres, 13 d’octubre de 2010

La lluna em desperta...


La lluna

em desperta

els mots de la nit.

I creixen les paraules

sense temps precís.

El vi balla dins de la copa,

i en el meu cor un somrís.


Les gavines viatgen per lliure,

l’aire també, i jo cerco

el meu vent i m’enlairo

amb els estels.


Per obrir les portes de la nit

no calen claus,

tot és un temps a seguir.

Els mots encara es freguen els ulls.

el mar és la companyia

que mai no desespera.


L’onatge té el bagatge

del seu mar, i tot és un viatge

que mai no hauria

de ser un esclavatge.


Els mots ja m’abriguen l’esperit.

Sentiments i accents

tot és un dir...

Tinc les mans plenes

de temps de nit.

I estimo a desdir

malgrat que de vegades

no ho sàpiga dir.


La vida em desfulla la rosa

i només em queden

pètals entre els dits...

Però ara la lluna em fa sentir

un mortal entendrit,

enamorat amb rosa

o sense, de la nit.


M’agrada ser ric

del que cap al meu cor.

Allà on els lladres oficials i no,

no hi podran posar la mà...

M’agrada quan el respirar

s’ofega amb la cançó dels enamorats,

enamorats entregats a cantar.


Dins de la copa s’hi

reflecteixen les estrelles.

Ara els mots ja són tots amb mi,

els sentiments també,

i la nit és un menú de bon pair.


A l’horitzó barques amb

xarxa i sense, el far

a totes les retorna al bon camí.

Respiro i visc com si tot

s’hagués d’acabar...


La nuesa pura entre cos i cos

sense cap religió pel mig,

només el mutu respecte,

que aquest ningú no el pot

predicar per mi.

Sentiments orfes i abandonats

sense pare ni mare:

I quan trobis el sentit

de la teva vida,

pregunta-li què fa en

un lloc com aquest?


Ai la lluna ja

és mestressa i

senyora de la nit.


onatge


La tramuntana s’ha emportat els núvols
perquè no fessin ombra a la més bella princesa.

Amb el seu mantell d’estels
acaronarà els somnis amb tendresa,
fondrà el dolor i el neguit,
vibraran amb força els anhels i el delit.

AVUI, LA LLUNA ÉS
LA MESTRESSA
DE LA NOSTRA NIT
.


Anna

7 comentaris:

  1. Saps? jo soc una llunàtica, i son moltes les nits quan per feina haig de viatjar a països llunyans, sempre he pensat que la lluna te altra color, fins que vaig descobrir que nomes es el reflexa de la terra que la vesteix i on el sentiments que em transmet es el mateix, nomes que allà em paro a mirar-la amb tranquil.litat, a escoltar-la i sobretot a mirar la vida des de un costat on no hi han preses i on les persones es trobem a nosaltres mateixos aprenent a veure el matisos de tantes i tantes coses que sovint ens passen desaparcebudes.

    Poser pensaras que soc bleda oi?

    Bona nit

    ResponSuprimeix
  2. Hola Martona, res més lluny de la meva imaginació, de pensar que siguis bleda. Pensao que expresses molt bé els teus sentiments, i des de la reflexió interior. Jo tam´b sóc llunàtic per vocació, i m'agrada la serenor que té i que acompanya.

    Des del far amb sol.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. La tramuntana s´ha emportat els núvols
    perquè no fessin ombra a la més bella princesa.

    Amb el seu mantell d´estels
    acaronarà els somnis amb tendresa,
    fondrà el dolor i el neguit,
    vibraran amb força els anhels i el delit.

    AVUI,LA LLUNA ÉS
    LA MESTRESSA
    DE LA NOSTRA NIT.

    El teu poema m'ha recordat els esquinçalls escrits en una vella llibreta...

    És impressionant, estimat onatge, tens la força del vent i el bagatge de moltes travesies.
    Tens el mot, la nit, la lluna, la cala i segueixes amb embat ardit.

    Una abraçada des de la cala. Anna.

    ResponSuprimeix
  4. La lluna em desperta els mots de la nit. M'encanta: la metàfora, el ritme...

    ResponSuprimeix
  5. Hola Anna només sé dir, gràcies...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Hola noves flors, celebro que t'agradi, de vegades la lluna em fa sortir l'home poema que hi ha dintre meu...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. No te sentit la vida !!! Tant sols ens deixa gaudir-la de tant en tant.... es el que te de bo i cal aprofitar-ho. !!!
    La nostra lluna te un nom...
    El nom que portem dintre quan alcem la vista i la contemplem !!

    ResponSuprimeix