dimarts, 19 d’octubre del 2010

S'esquerda la nit...



S’esquerda

la nit

i m’endinso

records endins.

A la terra

del passat

ja no hi ha

fruits madurs.

Però hi tinc

les arrels.


S’esquerda

la nit i

entro en el

gran buit.

Per entre

pluges i primaveres

hiverns i tardors.


Home,

persona de

carn i ossos.

Descalç a la

meva terra.

Al·lèrgic a

la humanitat.

Respiro de

la lluna

i el mar.

Tinc ferides

d’amor i

de desamor...

Tinc peus

en camins

equivocats

i dreceres que

no hi guanyes

res que et facin

arribar més aviat.


S’esquerda

la nit i és

com si m’esquerdés jo.

Silenci i soledat

l’àpat que ajuda

a respirar.

Em despullo

de tot per

respirar vida

i sentir que

sóc vida

de vida.


De vegades

l’esperança

només és

l’abraçada

de la recança.

Miro endavant

i em sento feliç

d’haver nascut

en aquest món,

però no

del món

que hem fet...


S’esquerda

la nit

i sempre queda

una cicatriu

entre tall i tall.

Estimo a la

meva manera

i estimo en el

meu món

i comparteixo

tot el que

l’amor

em deixa

compartir...


onatge

10 comentaris:

  1. Una declaració d'amor i vida, de disgust i felicitat en tota regla... preciós!

    ResponElimina
  2. S'esquerda la nit i el cor però compartir amor engrandeix l'ànima.
    Bona nit Onatge, com sempre ...preciosos versos :)

    ResponElimina
  3. :) Molt bona nit onatge... espero que no t'esquerdis!

    M'ha fet gràcia la frase "estimo a la meva manera" perquè és una frase que he sentit molts cops. La gent la diu sovint i no hi ha cosa més certa... ningú pot estimar a la manera d'un altre i totes les maneres són ben particulars i intransferibles.

    ResponElimina
  4. Es igual que s' esquerdi la nit, hi han moltes mes nits,però no t' esquerdis tu, hi han molt camins i dreceres que ens porta'n al passat, però davant l' immensitat de l' horitzó sempre hi ha un camí per triar que sempre ens porta algun lloc.

    I no, no et conformis a estimar a la teva manera, estima i deixat estimar de totes las maneres perquè es l' única forma de sentir-se ple.

    Bon dia sense esquerdes

    ResponElimina
  5. Imagino les teves esquerdes plenes d'amor, deixant testimoni del temps, d'allò viscut,com les arrugues a la cara sempre belles. T'imagino amb la mirada oberta a la vida i amb ganes de compartir qui ets!

    Bonica poesia. Gràcies!

    Una abraçada molt gran

    ResponElimina
  6. Hola ze, potser són els ingredients de la vida... Gràcies.

    Des del far sense esquerda.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hola Noa, sinó compartíssim amor, tan se valdria viure... Gràcies.

    Des del far amb bon sol.
    onatge

    ResponElimina
  8. Hola Carme, estimar no té sinònim, però tothom ho fa a la seva manera, amb la seva sensibilitat... Gràcies.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  9. Hola Martona, et faré cas, estimaré de totes les maneres, que no sé quantes n'hi ha... Gràcies.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  10. Hola Mònica, quasi bé has fet un retrat robot de mi: tinc esquerdes d'maor, tinc arrugues, tinc cabells blancs, i sí, si n o comprtim no som res... Gràcies.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina