He vist la tristesa
i el dolor
als ulls del pare, i la poca força
amb el seu fill petit mort als braços.
Una maneta li penja al costat
del cos mort,
els peuets descalços que
que ja no tenen fred
ni han de córrer més...
Una bomba de l’estat veí
l’hi ha robat la vida.
Demà només serà un
titular als diaris,
una notícia més...
Però avui un infant innocent
ha estat la víctima
d’un estat assassí.
El pare no té força ni per respirar,
amb el seu fill als braços.
El fred de la mort ja
embolcalla de rigidesa el cos de
l’infant
assassinat!
onatge
Hi ha un munt de vides congelades en el temps...Però el calfred no ens hi arriba. Per què?
ResponEliminaDesgraciadament hi ha mons que són presons a cel obert i mentre els altres mirem en altra direcció.
ResponEliminaFa esgarrifar que els éssers humans siguem capaços de perpetrar assasinats a tort i a dret com si res. Potser és que som el pitjor animal dels que habiten la Terra.
ResponEliminaHola Pilar Marta i Albert, sembla una mica com si ens haguéssim insensibilitzat davant de la mort, i més davant de la mort per assassinat. De fet a la selva els animals maten per sobreviure, l'home és l'únic animal que mata per plaer... I els més innocents sempre són els que pateixen més o que ho perden TOT, perden la vida.
ResponEliminaDes del far una tres abraçades.
onatge