dijous, 6 de maig del 2010

Sense por ni temor...

Et beso

els llavis

més enllà

del límit

natural.


Forgem

una sola

abraçada

amb el tremp

de viure.


Acariciem

sembrats i

terres àrides

i tot esdevé

tendre a

l’aixada

del plaer.


Fluïm

amb la

fluïdesa

natural

dels nostres

cossos...


Ens fonem

en l’abraçada

sense por

ni temor.


onatge

6 comentaris:

  1. L'amor confiat configura l'emoció del que sentim.
    Preciós BES SENSE TEMOR.

    ResponElimina
  2. Fer un petó és com apagar la set. Fantàstic aquest bes!

    ResponElimina
  3. Aquest petó tan ben expressat i tan emotiu ha sigut com una descàrrega d'energia! Fantàstic.

    ResponElimina
  4. Carme, noves flors, Pilar, maijo i myself una besada amb la metàfora als llavis...

    onatge

    ResponElimina