divendres, 28 de maig de 2010

Als sembrats interiors...


De vegades només

podem fer foc

amb els records

i quan aquests s’acaben,

la realitat és llenya verda

i només fa fum...


Però la vida sempre

té flama i caliu

malgrat el gel

que no sap del calendari...


La carícia sempre

acompanya al silenci,

i la veu de la solitud

escriu el poema.


La lluna dóna vida

als sembrats interiors...

onatge

4 comentaris:

  1. La lluna viu, banyant amb la seva llum als qui la miren.

    ResponSuprimeix
  2. Els sembrats interiors van creixent... sempre, amb carícies, amb poemes, amb silencis i amb solituds també, i amb la llum de la lluna, per descomptat.

    M'has fet pensar que farem bona collita interior

    ResponSuprimeix
  3. Pilar, de la lluna m'agrada tot, la seva llum, la seva ombra, la seva flama, aigua de lluna, els seus llavis, sóc llunàtic, sí.
    Una abraçada amb lluna.
    onatge

    Carme n'estic segur que farem una bona collita.
    Una abraçada amb lluna.
    onatge

    novesflors també te la desitjo a tu...
    Una abraçada amb lluna.
    onatge

    ResponSuprimeix