dimarts, 4 de maig de 2010

Lluïsa Forellad

Aquesta és la portada del llibre que estic llegint. Aquest exemplar forma part d’una col·lecció de divuit llibres que vaig trobar abandonats –per no dir llençats- en un contenidor de paper. Qui li va deixar no sabia el tresor que deixava...


Foc latent narra l’aprenentatge de Pol Caselles –orfe, pobre, fet a si mateix-, la seva educació sentimental i el seu ascens en societat. I tot això en l’època més convulsa de Barcelona: una ciutat esquinçada per les bombes anarquistes, la lluita de classes, el catalanisme emergent i la confrontació religiosa, que culminarà en l’estat incendiari de la Setmana Tràgica. El món burgès dels personatges, ple de rituals i de secrets, patirà una sacsejada brutal. –del pròleg del llibre- He de dir que és una escriptora que no coneixia però que té una mestria narrativa que dóna gust de llegir.


onatge










3 comentaris:

  1. A mi em va agradar bastant aquest llibre quan el vaig llegir. Trobo que n'has fet un comentari molt encertat: «dóna gust de llegir». Doncs sí que vas tenir sort de trobar aquestes petites joies...

    ResponSuprimeix
  2. No, no l'he llegit, però m'ha vingut al cap immediatament una deliciosa novel·la eròtica de Ramon Guillem que és puraprosa poètica. Ah, clar, l'associació l'he feta pel títol. La de Guillem és A foc lent.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  3. Hi ha gent molt bèstia, a l'hora de tenir cura de l'art. M'has fet pensar en el quadre del gran pintor Àngel Planells (pare de l'amic Planells del meu bloc), que van trobar llançat en un contenidor a Barcelona fa pocs anys.
    Els llibres, per a alguns són un tresor, per a d'altres una nosa. Aquest del qual parles no el conec, però si tu l'aconselles és que val la pena.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix