dimecres, 5 de maig de 2010

L'enyor...


L’enyor sempre deixa un esborany.

Deixar-s’hi caure és un parany.


Cal mirar endavant.

Però una mica d’enyor

per humitejar el cor mmmm....

La nostàlgia sempre tan femenina.


Ahir però sempre és un foc

que ja no té flama.

No sé si les seves cendres

donen caliu.


És cert que tothom venim

d’un ahir, però aquest ahir

ens germina i florim endavant.


La rosa no pot tornar

a florir amb pètals d’ahir...


onatge

4 comentaris:

  1. L'enyor pot fer somriure, fent-nos recordar una època, un moment, una situació, però pot ser molt dolorós també si no hem sabut superar aquella època, aquell moment, aquella situació...
    Bon dia!

    ResponSuprimeix
  2. L'enyor sempre pot tenir dos vessants, depèn per quin volguem deixar-nos anar, pot ser dolorós o tendre.

    S'han de saber aprofitar totes les emocions.

    ResponSuprimeix
  3. floreixen flors noves,
    l'enyor també es masculí...
    la vida, és ara, ha sigut i serà...

    salut company i bon dia...

    ResponSuprimeix
  4. Rita amb el temps tot s'caba superant... L'enyorança forma part de la vida.

    Carme l'enyor és com un tobogan d'emocions...

    Joan l'enyor se salva per una Generació d'imatges latents...

    Una abraçada sense enyor.
    onatge

    ResponSuprimeix