dimarts, 25 de maig de 2010

Lliure...



El sepulcre sempre
és la profunditat.
De vegades mentre
ja és primavera
ens entretenim
collint pètals...

El sol sempre juga
a llums i ombres.

Allibera't de la
pedra de l'angoixa.

Els afectes perduts
no estan mai a la
secció d'objectes perduts...

Les campanes sempre
estan desentonades,
només les fan cantar
a por i remor...

Dorm, i demà -com ara-
seràs perfum de flors,
i cada cèl·lula del teu cos
serà un pètal de vida...


onatge

7 comentaris:

  1. Onatge,
    M'agrada molt el teu poema i el seu missatge. Llegint-lo m'han vingut al cap uns versos de Miquel Martí i Pol, que deien així:

    "Tinc una pedra a les mans.
    Cada nit
    la deixo caure al pou profund del son
    i la'n trec a l'endemà, xopa de vida."

    Una abraçada molt lliure.
    maijo

    ResponSuprimeix
  2. La natura , la primavera, els colors i els missatges...
    Poesia per a reflexionar. Gràcies!!!

    ResponSuprimeix
  3. És un bon missatge, crec que me n'enduré un parell de bocins per a posar-los en pràctica! Bona nit, onatge!

    ResponSuprimeix
  4. Això que «Els afectes perduts
    no estan mai a la
    secció d'objectes perduts...» pot ser tan difícil de veure...

    ResponSuprimeix
  5. maijo Joanna i Carme, m'agrada que us agradi Lliure. De fet no són més que petites reflexions en veu alta, sense cridar...

    Tres abraçades lliures.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Lliure, triant, decidint,vivint...Reinventant-se cada dia.
    Bona nit, Onatge.

    ResponSuprimeix