dijous, 27 de maig de 2010

Ara que ets nit...


Ara que ets nit,

sóc l’oratge suau

ran de mar.


El far que t’acompanya.

Els estels queden

encesos al cel,

però a la platja

retrobem els somnis desperts.

Empremtes d’altres empremtes.


Avui la teva pluja

fertilitza el nostre poema.


Demà emprendrem

el viatge amb el

nostre vaixell de paper...

onatge


M'acompanyen
far i pluja per somniar.
Viatjo amb tu.


fanal blau

8 comentaris:

  1. Quan la nit és massa fosca i ens fa por, sempre és d'agrair saber que t'acompanya una llum, que els estels hi són.
    Un tendre poema d'amor una vegada més, onatge.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Quina postal més maca has versat, onatge... Felicitats! ;)

    Salut!

    ResponSuprimeix
  3. M'acompanyen
    far i pluja per somniar.
    Viatjo amb tu.

    ResponSuprimeix
  4. galionar, tot és entre amor i desamor i el viatge de viure...
    joanfer, de vegades tot és una postal...
    fanal blau, bon viatge mar endins...

    Una abraçada ara que sou nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Un vaixell de paper si està construït amb l'amor que sura al teu poema durarà anys i anys.
    Salut i poesia.

    ResponSuprimeix
  6. CALPURNI, en un món on tot és fràgil, només ens queda el vaixell de paper.

    Salut i combat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Aquest viatge fràgil i delicat, sota aquesta llum del far llunyà i la pluja de l'amor, serà magnífic perquè el bressola la música del mar...

    Abraçades marines per a tu.

    ResponSuprimeix
  8. Mònica, m'encanta el mar, m'agrada parlar amb ell i escoltar la seva cançó, i el far que és com una erecció d'maor en flama enmig del mar.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix