divendres, 14 de maig de 2010

Àvid de cavitats nocturnes...





Àvid de cavitats nocturnes

amb finestra de lluna.

El grill que canta i canta

i els espectadors

no arriben a mil.

No vull repetir mots

ja que els sentiments

mai no tenen repetició.

Em miro les mans buides

i netes de pluja.

Un i un ja no sumen dos.

Ocell de paper

en el respirar de paper.

Records que s’han fet estampa

sense verge ni sant.

A l’altar de la vida

una gran foguera

per poder sentir

l’escalfor de les flames.

Camí de passa curta.

De l’essència del món

només una gota

del seu perfum . . .


onatge



Escolto el grill

el seu ric ric
m'arriba en mil
punxades de solitud.
Cau una pluja de paper
que encén fogueres
i escampa el seu ambivalent
perfum de llenya cremada.

Carme


5 comentaris:

  1. Escolto el grill
    el seu ric ric
    m'arriba en mil
    punxades de solitud.
    Cau una pluja de paper
    que encén fogueres
    i escampa el seu ambivalent
    perfum de llenya cremada.

    ResponSuprimeix
  2. Àvid de cavitats nocturnes, un vers ple de força, m'agrada. El poeta llig allà on no se sol veure res.
    Salut i Força

    ResponSuprimeix
  3. A la llum de la lluna s'aviven els sentits i tot sembla més dens, encara que aquest poema transpira la brevetat d’un temps que ja ni suma.
    Una abraçada amb essència.

    maijo

    ResponSuprimeix
  4. Mots=sentiments. És preciós.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  5. Carme gràcies per la teva florida...
    Francesc, sí de vegades és com tu dius...
    maijo gràcies per la teva "essència".
    Calpurni gràcies pel teu =...

    Una abraçada en profunditat.
    onatge

    ResponSuprimeix