dimarts, 11 de maig de 2010

La pregunta?


No sé si la pregunta

és qui sóc o què sóc?


Sóc tot allò

que he anat

volent ser: il·lusions,

alegries, decepcions,

companys, bagatges,

les pedres del camí,

algunes les guardo

per record...


Si pot ser

no té cap importància

saber qui sóc.


Què sóc?, sóc aigua,

sol, lluna, mar,

platja, terra, arrels,

cor, vida, ronyons,

somni, creu, camí,

passatger, ocell, estel,

pedra, rosada, pètals,

arbres, fruit, caducitat,

flama, cendra,

set, pa, paper, mot,

però tot i així, què sóc?

I té alguna importància

saber-ho?


Potser tot és relatiu.

M’agrada no posar etiquetes

a les persones, perquè

s’acaba veient

només l’etiqueta.


Tampoc jo no em

poso cap etiqueta,

si ho fes, estaria

lligat per l’etiqueta . . .


onatge

2 comentaris:

  1. De vegades ens fem preguntes que no fan falta, per lo tant, són preguntes innecessàries.
    No et calen etiquetes, et llegeixo en el silenci i des de la quietud m'arriba la teva essència.
    Una abraçada amb escolta atenta.
    maijo

    ResponSuprimeix
  2. Per a mi, ets Onatge...Sense etiquetes.

    ResponSuprimeix