diumenge, 23 de maig de 2010

No hi ha creu...


No hi ha creu, som nosaltres

que hi posem els claus...

No hi ha setmanes santes,

hi ha setmanes.


L’ésser humà és un pou

en profunditat, tot depèn

del què en vulguis pouar...


Els sants sempre fan

de mal emmarcar.

Les sotanes sempre són massa

llargues o massa curtes...


Obre la ment que l’aire renovi

la vida de cada estança.

Viu avui, que demà no

tinguis cap recança...


onatge

3 comentaris:

  1. De sants no n'emmarco, i les sotanes no em treuen el son. Fins i tot, de vegades al darrere l'hàbit, i deixant de banda les creences, he trobat persones excel·lents.
    Però el que de debò m'ha agradat ha estat la darrera estrofa. Obrir la ment, viure avui per no penedir-se'n demà si no ho hem fet...
    Gaudeix d'aquest bonic dia de maig!

    ResponSuprimeix
  2. Viurem, onatge, que sempre fa més recança allò que no hem fet, que no pas allò que hem fet.

    ResponSuprimeix
  3. galionar per descomtat que he gaudit d'aquest dia de mai, pel matí vent i sol, a la tarda sol , ara una boira que ho abraça tot...
    Una abraçada sense boira.
    onatge

    Carme, tens raó sembla que només tinguem ulls per les recances, però som una cançó de vida i de present.
    Una abraçada amb clavell.
    onatge

    ResponSuprimeix