dijous, 20 de maig de 2010

Sento la tebiesa dels records...



Poso la mà dins dels records

i tot està bé. Sento la tebiesa dels records,

només un dit queda gelat, a saber

quin record haurà tocat...

Platja i sorra, lluna i escombra...,

platja i petxina, lluna i flama...


Tenir records és tenir tresors?

Potser sí, siguin quins siguin els records.

Tenir records vol dir sentir-nos vius,

malgrat que hi ha records

que porten mals records.

Estrelles i nits. La nit de les estrelles.

Veure les estrelles...

Petjada a peu nu a l’asfalt.


Despullar-se i posar-se davant del mirall

no és mirar cap endins,

endins d’un mateix,

allà on neix la profunditat, o no...

La mà es troba bé entre els records,

i ho transmet al cos i el cos ho

transmet i en fa una galàxia...

Tossut potser per haver nascut aquí

segueixo empeltant records

perquè en floreixin realitats ara i aquí.


onatge

5 comentaris:

  1. Alguns records sí que ho són, de tresors, de realitats que conve que s'empaltin, d'altres són millor oblidar...

    ResponSuprimeix
  2. L'altre dia li deia a una amiga que tots nosaltres som el resultat del que hem viscut. I ella va afegir: i de tot allò que recordem... Quanta raó tenia... ;)
    Sensacionals versos, com sempre... ;)

    Salut!

    ResponSuprimeix
  3. Els records són vivències que no volen marxar. són tossuts, com tu i es capfiquen a acompanyar-nos al llarg de la vida.

    ResponSuprimeix
  4. Els records són molt importants, encara que sovint manipulats per la necessitat de coherència del cervell. Però són el que són, hem viscut el que recordem, sigui cert o no. Si ho recordem així és perquè ho hem viscut així.

    ResponSuprimeix
  5. Cèlia Joan Pilar i Carme, teniu raó, els records són els que tenim, són el que són. Potser sense records no seríem ningú. Cada record té la seva parcel·la...

    Una abraçada per recordar.
    onatge

    ResponSuprimeix