Sento l’aigua, el mar dintre meu.
El balanceig de les onades.
La música de la seva vida.
El sol em dóna vida,
i la lluna em ressegueix el cos.
La sal em conserva els records.
I les barques buides,
l’absència de tots els que han mort.
Les ancores a la sorra,
el buit de l’enyor, ni viatge ni destí.
La sirena asseguda a les roques,
respira per la flauta dolça,
i m’arriben les seves notes,
la melodia plena de vida i color.
Un piano dins del mar,
les seves tecles acariciades,
també fan néixer una melodia, la de l’amor.
Missatges a alta mar,
que mai no s’hi pot arribar.
Vells missatges, amb ampolla i sense,
banderes pirates enterrades a la sorra.
També a la sorra l’empremta
de l’amor de passió.
Naixements sense espera.
Me’n vaig del mar camí enllà,
i encara tinc mar a les butxaques.
La cançó de les onades,
ha quedat dintre meu, i encara canten...
Els peixos fan tombarelles fora de l’aigua.
Sento música i aigua a les meves venes.
La sang hi és el vaixell de vida,
sense ella no hi ha viatge.
A la darrera cantonada giro el cap,
i ja no veig el mar,
però el sento dintre meu.
Les seves onades m’embolcallen.
Les campanades del campanar,
em fan saber que ja sóc a terra ferma.
La sorra a les mans,
em recorda el meu viatge...
onatge
Sentir l'aigua i el Mar dins d'un...
ResponEliminaLa sal que conserva els records...
Portar el Mar a les butxaques...
Un piano marí...
M'agraden moltíssim aquestes imatges, són genials.
Hi ha una pel·li, "Noveccento, el pianista del Mar" basada en un text teatral de l'Alessandro Baricco, un autor que m'apassiona, més conegut per un relat breu que es titula "Seda", penso que et pot agradar.
Sembla mentida però és així, les butxaques, que per a moltes coses estan foradades, retenen la mar, i el nostre interior, la cançó de les onades.
ResponEliminaAvui m'ha cridat l'atenció la fotografia, m'encanta! El balanceig de l'aigua fa que sembli vidre!!!
ResponEliminaSegueix navegant que el mar és molt gran i les tecles del piano són a cada onatge
ResponEliminaGaleta, el mar per mi és una constant... No conec l'autor però buscaré el llibre.
ResponEliminanoves flors, en el meu cas és com tu dius, a les butxaques no hi acostumo aportar mai res comercial...
Cèlia, ultimament m'ha donat trencar les fotografies, i surt el qeu surt...
Elfreelang, m'agrada la teva filosofia...
Des del far amb una brisa gelada, bona nit.
onatge