diumenge, 31 de juliol del 2011

Ens cremem...













Ens cremem amb

foc de silenci

i flames d’absència.

La tímida carícia

creix i s’enlaira

com un estel.

No profanem res

i ens ho donem tot.

Respirem amb el

gemec del desig.

L’amor encén els cors

i esdevenim flama

que no crema.

Tot és un somni

d’ulls oberts...

onatge

divendres, 29 de juliol del 2011

I si per ventura...














Aquest poema forma part de la “llibretada...”.


I si per ventura

estimar només és una muda,

un canvi de pell,

un canvi de fulles

amb les mateixes arrels.

Un camí passatger amb cor passatger.

Unes arracades sot ala boira i el fred.

No hi ha un rellotge únic per tot el món,

cadascú té el seu temps i la seva hora.

Estimar és una petjada una mica més enllà.


El fred m’obre les finestres,

el vent em despulla,

semblo la creu de terme

a la cruïlla dels quatre vents.

La rosa més bella, també té espines.

Potser viure és tres llàgrimes i un dia...

Néixer amb les mans buides

i marxar amb les mans buides,

la riquesa l’hem de deixar en altres cors.

Però ara tinc fred als ulls

i el somriure és un gel...

onatge



diumenge, 24 de juliol del 2011

Paraules a la sang...















Aquest paraules embastades amb fil de sentiments, és d’aquelles que no les vaig acabar d’embastar, vull dir que l’intent de poema va quedar inacabat, el vols acabar tu...?


Paraules a la sang

a l’ànima al cor

a l’esperit a la butxaca,

ai si les paraules parlessin...


Cada paraula té el seu mot.

Paraules a l’albada,

a la barca mar enllà,

a l’aigua clara,

a la flama i caliu,

a la tassa paraules,

al poema no escrit,

a l’estel en llibertat,

al far de mar obert,

a la plaça de la vida.


Paraules a la carícia

que parla, al silenci

dels teus llavis,

a la nit amb lluna,

al solstici dels sentiments,

a la nuesa, a les mans

que tenen fred

onatge