diumenge, 31 de gener del 2010

La lluna.

El dia que vaig escriure "Una sortida digna" me'n van sortir varies de sortides... aquesta és una d'elles.


La lluna

clourà les poncelles,

la simfonia

del silenci cantarà

amb mi, la rosada

de la felicitat

m’abraçarà i

les llàgrimes

tindran una

sortida digna...


onatge





dimecres, 27 de gener del 2010

Una sortida digna?

Una bona iniciativa de Jesús M. Tibau.

Més informació a:
http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

Aquesta és la meva petita aportació.

Una sortida digna?

Destruïm
enverinem
assassinem
ofeguem
malbaratem el somni
deixem d’estimar
no parem de vessar
sang innocent
seguim parint guerra
les religions encara
són la creu del temor i del terror,
tindrà el futur
una sortida digna?

Els que s’engreixen
de poder i d’odi,
els que ballen
damunt de l’opressió,
els que al cor
només hi tenen
una durícia tosca,
els que només
empelten tristesa
i desolació,
tindran una
sortida digna,
la mereixen...?

onatge

El temps és un poema de brevetat.


El temps és un poema de brevetat.
Sento aquell fred que només
se sent al cos de l’ànima.

Sort que les flors em desperten a la vida,

i una flor fa créixer una altra flor.

Les pluges d’abril, el temps de primavera.


Què hi fa quina il·lusió fou la primera,

si una il·lusió duu una altra il·lusió,

i res del que és profund no és una quimera.

Cada flor és una festa.

Cal saber somriure i viure

a la gesta de les flors.

Respiro i badallo, i tot el que em callo.


Llibres a mig llegir,

i els que han arrelat endins.

El temps és un poema de brevetat,
menys quan es viu amb intensitat.


onatge

diumenge, 24 de gener del 2010

Porta pany i clau.


Porta, pany i clau
i la mà per donar
tomb a la clau?
Fum sense saber on hi ha el foc.
I les flames de les espelmes
que donen vida a la nit.
Sentiments de mal jeure.
Un mussol romàntic
regala la seva mirada.


Mar i barca, on són els rems?
El temps porta una faldilla llarga
amb un tall al mig
que s’allargassa en el temps,
però no arriba a seduir del tot,
com per assaborir el temps.
Dit això..., podríem continuar
sense pressa, sense pausa.


A la butxaca, temps,
i tot el que hem perdut
pel descosit de la vida.
A la sopa de lletres sempre
hi falta alguna lletra, algun accent,
als sentiments també, sempre
alguna mancança això és
el que deixa i fa viure.
Sempre hi ha uns llavis
que es queden impregnats
al cor i a l’eco de l’ànima.

onatge

dimarts, 19 de gener del 2010

ELLS…


ELLS…

Els ocells ja neixen

amb les ales tallades.

Els han posat un alfabet

de pedres lligat al bec...

Els posen els colors d’una

bandera entre ull i ull.


Genèticament ja neixen manipuladors.

Han amputat les cames a la llibertat,

però n’hi han regalat

unes de plàstic amb

una col·lecta popular...

Li han regalat un ram de

flors amb gran solemnitat.


Però la llibertat no té cames...

Treuen la pols als difunts

però enterren i neguen als vius.

Parcel·len un país

i es reparteixen el pastís.

Es fan el nus a la corbata

dels demòcrates però...

Han profanat la bona voluntat de la gent.

Han violat la il·lusió i ha nascut un c...


Quan parlen de tu

volen dir viure bé ells...

Lluita amb el teu sentit comú,

no et creguis a ningú

i menys a ELLS...


onatge




diumenge, 17 de gener del 2010

Avui el sol sembla un món a l’horitzó.



Avui el sol sembla un món a l’horitzó.
El mar és un camí inabastable.
La vida tot just té les primeres olors del matí.
Les palmeres no diuen res,
semblen enamorades estàtiques.
El sol té color d’amor, d’enyor,
sembla de bronze al foc.
Al lluny un vaixell sense bandera, sense timó.

L’humitat ho cobreix tot, el meu alè interior
vola per l’aire com una gavina amb ales humanes.
Matí, peus del dia, cos del matí, llavis del dia.
Acluco els ulls i em vesteix el teu record,
sé que estàs a casa amb la darrera son del matí.
Quan arribi passaré una
rosa pel teu cos, sense espines,
obriràs els ulls i els tornaràs a aclucar.

El poema que flota a l’aire farà
dels nostres cossos el seu port.
La tendresa matinera fins el repòs de la nit.
I el penediment de tot el fet i no dit.
Parlarem amb una abraçada amb molt accent
i poques paraules.

Sortirem del desert de les parelles.
Serem veu i paraula, serem mà i caliu.
Avui el sol sembla un món a l’horitzó,
però la vida és entre nosaltres dos.
Quan el rellotge assenyali hores
tindrem un temps nou...

onatge

divendres, 15 de gener del 2010

Les paraules del silenci


El silenci
de les paraules

les paraules

del silenci.


La falç

ben esmolada

sega llàgrimes.


El pa

de la soledat

no necessita forn.


El passat

és un torn

que tortura

el present.


La destral

del verduc

ve de lluny

i té milions

de mans.


Demà, sempre

és un calendari

massa tard...


onatge