Petxines obertes,
però entre totes, una.
Una petxina a la nostra platja.
Traiem el timó de la barca,
i naveguem al nostre aire.
Em faig sorra humida
per fer un castell al teu cos.
Esdevenim núvol
i ens mullem de la mateixa
pluja, de la mateixa set...
I anem mar endins.
Ens mirem com roca i onada.
I quan la ruta ens desborda
restem junts en el mateix repòs.
Ens adormim amb l’onatge
i despertem amb sorra a les mans...
Les gavines resten curioses
amb els ulls ben oberts.
Veiem els buscadors de petxines obertes
incapaços de veure el cor de la perla,
insensibles a la boira, a l’onatge,
decapitadors de vida i bellesa.
onatge
A través dels teus versos sento bategar la natura, és ben bé un esclat d’amor de l’univers. Cal obrir bé els ulls, cal ser dels afortunats...
ResponEliminaUna abraçada. Magnífica la foto, també!
maijo
maijo gràcies per les teves paraules. De vegades obrim els ulls i ens hi entra la pols del camí...
ResponEliminaUna abraçada d'ulls oberts.
onatge