diumenge, 14 de maig de 2017

BRODAR UN POEMA...








No hi ha nits llargues o curtes,
hi ha la nit; que és un pa,
un vi pels llavis, una cançó
de bressol per la ferida, la dansa
per l’esperit, el llençol blanc
que vesteix el cos fred i mort,
és un vers a dos, és un passeig
pel jardí de les cicatrius...

La nit vesteix un davantal
o una cremallera, o només
un: Hola, t’estimo!, i la passió
es fa primavera..., la Lluna
fa el quart creixent i brindem plaents.

És caminar amb peus descalços,
sentir la brisa a la pell, de dues
nueses brodar un poema...
onatge

divendres, 12 de maig de 2017

DE SILENCI











    El cor ja no plora,
el plor s’ha fet poema...
Els versos habiten la sang.
No estic fet de ferro
ni de pedra, sóc
ocell de nit, peix
al mar de la tendresa,
imperfecte en la perfecció
d’haver nascut, no
poso espelmes a les
cicatrius ni venero
les ferides, estimo
a la meva manera,
forjat a la fornal de
la Lluna, a la celístia
dels estels hi ha la
llum de totes les llums,
la tristesa en almívar
de silenci...
onatge

dimarts, 9 de maig de 2017

EL PORT DEL DESIG...








La boira ens recita a la pell,
cerco el far dels teus llavis,
no tenim fred, som
foc i flama a la brasa
de la passió, la tendresa
ens sembra el cos...

Com l’arbre que floreix
amb la força de la Lluna.

La mútua set a la font
de viure, la geografia del silenci,
el cant de la trobada...

El teu melic com
el port del desig...
onatge

diumenge, 7 de maig de 2017

MARE...







El poema de la Mare
només té un vers
T’ESTIMO!
No té sinònim, però
perquè costa tan dir-ho...
Malgrat que es dóna
per fet agrada sentir-ho.

Les llàgrimes quan
la Mare no hi és,
només són per calmar
l’ànima, és en Vida
que l’Amor ha de viure
i no pot ser ni un
costum ni una rutina.

Si renegues de la Mare
no estimes i renegues
de la Vida!

De Mare només n’hi ha una.
Ningú no es perfecte.
L’Amor és la llavor
de tots els fruits.
Estima avui i sempre,
no t’ho guardis a la butxaca
ni al calaix de la tauleta de nit,
que el destí no posi fi i no
tinguis temps d’estimar,
només l’Amor dóna
sentit a la Vida.

onatge


dilluns, 6 de març de 2017

NO A PARIR VIOLÈNCIA!






NO A PARIR VIOLÈNCIA!


Any 1908, Nova York,  129 Dones treballadores són ASSASSINADES cremant-les vives a la fabrica, els van llençar bombes incendiàries i van tancar les portes. El seu crim? Reclamar els seus drets i millores laborals.

Des de llavors milers de Dones ASSASSINADES, VIOLADES i MUTILADES. Quanta tortura en el silenci personal i social. Quantes vegades la llar es converteix en la sala de tortura o directament de mort...

Hem avançat molt, però no tant com sembla. Només cal veure que hi ha països que es despenalitza la Violència en contra de la Dona, la majoria de religions ho neguen o tapen ben tapat.

No sé si alguns homes ja naixem amb la bèstia i la brutalitat i la manca de respecte i tendresa per la Vida i la Persona. O va creixent de mica en mica des de l’ADN.

És absurd i intolerable demanar perdó o permís per haver nascut Dona. Prou mutilacions al cos i la ment de la Dona en nom de cap creença, fanatisme o masclisme mental. Prou a vexar i esclavitzar la Dona.

Tot aquell que creu que la seva fortalesa està en utilitzar la violència i la maldat en contra de la Dona i de la Vida i en contra de tota persona, no és res més que un covard nascut de mal esperma. Sense respectar la Vida i la Persona, no hi ha res...

El mal tractador i violador es pot disfressar i canviar de roba, però continua sent un mal tractador i violador. Manca d’educació?
Manca de tendresa?
Manca d’amor?

Què fa que l’home es converteixi en un botxí. Que esdevingui només la BÈSTIA que porta a dins...?

Massa sovint l’home oblida i renega que és nascut de Dona.

Un dia al calendari...
Reivindicació al carrer...
Adhesió de partits polítics per un dia...
L’església que s’amaga sota del campanar...
Cada religió té la seva hòstia...

NO A PARIR VIOLÈNCIA!
onatge
8 març 2017